dimecres, 19 de juny del 2013

divendres, 14 de juny del 2013

Esquilar las eugues.

Arriba la calor i es el moment d’esquilar les eugues perquè estiguin fresques tot l’estiu.











Com sempre us dic. Aprofitem! Totes les excuses son bones per remenar els pollins, segur que d’aquí un temps ho agrairem!











dijous, 13 de juny del 2013

Primeres aproximacions.

No es una ciència exacta, i segur que hi ha moltes maneres, nosaltres us expliquem una manera que ens funciona molt be.




Tenim l’avantatge que els pollins acabats de néixer son molt xafarders i n’hi haurà prou amb ajupir-nos per estar a la seva altura i esperar. Paciència, paciència. Quant s’acosti sobretot no ens bellugarem ni un pel, i deixarem que ens enflairi. Si esta tranquil i confiat, amb molta cura i uns moviments molt suaus l’hi rascarem el pit “només un momentet” i retirarem la ma, repetirem la operació fins que estigui ben tranquil.





Un cop aconseguit , ara el que busquem es que el polli trií estar al nostre costat. I per això tenim unes màximes:

Volem evitar “l’afecta fugida” que no en vegi com un depredador, per tant si ell decideix allunyar-se no l’empaitarem mai.
Un bon truc. Després de rascar-l’hi ens retirem un pas enrere i esperem que ell en faci un endavant així potenciem la confiança entre els dos. Fer correctament aquest exercici farà que en el futur quant arribem al camp el cavall ens vingui a veure.

Ens allunyarem del polli i acte seguit ens tornarem apropar.

El cap i sobre tot les orelles son, normalment les parts més sensibles del cavall, per tant no els i tocarem fins que confií plenament en nosaltres.

Busquem que per el polli sigui una experiència agradable, per tant, tacte! normalment no tardarà gaire a apreciar les nostres carícies però cal ser carinyos.







Ara es l’hora de dessensibilitzar tot el cos del polli mitjançant el contacte. Començant per la zona del pit, ara ja hi esta acostumat i per ell es agradable. Anem tirant cap l’esquena i el cul tornant cap el coll, sempre em moviments suaus, ara cap el coll (que no cap) la creu i l’esquena, si veiem que el polli es cansa es millor parar abans que ell s’allunyi i quant tornem a començar sempre començarem per principi ( pit i coll). Deixarem pel final les potes, primer les tocarem suaument i un cop es deixi començarem molt a poc a poc a fer que ens les doni, nomes les hi farem aixecar lleugerament, moltes vegades per pollins tant joves es un problema aguantar l’equilibri!
Cal ser prudents els pollins també tiren coses.
A!! Si un polli mossega mentre el rasquem, no ens vol fer mal simplement ell també ens estar rascant.
Per últim el cap! Es la part més sensible però a l’hora es imprescindible que se’l deixi tocar, sinó serà impossible posar-li les morralles més endavant.
El procediment serà el mateix que la resta del cos però sobre tot no forçar mai, no l’hem de sotmetre a la nostra força a la llarga sempre es contraproduent. un bon truc per poder tocar be les orelles es treballar amb les dues mans. Sempre hi ha una part que els agrada molt i molt per exemple: el naixement de la cua. dons amb una ma rascarem aquí i em l’altre entre les orelles.






 





dimecres, 12 de juny del 2013

Passeig.


Un petit passeig amb la meva  filla de tres mesos,  com no pot ser d’altre manera anem a veure eugues!




diumenge, 9 de juny del 2013

JUNY:


Dites populars:

Fins el deu de juny, no et treguis roba i et descordis el puny.
Si plou a primers de junt el temps és lluny.
Diu el juny al jornaler: “ja dormiràs pel gener”.
Per Sant Joan garbes al camp i per sant Pere les garbes a l’era.
Al juny, la falç al puny.
Qui de la muntanya se vol enamorar, per Sant Joan hi té d'anar.


Feines als camps i els horts:

Comença el temps de recol·lecció de cereals, principalment d’ordi.
Amb sort i si el temps acompanya segarem les primeres pastures per fer farratges per quant arribi el fred.
Temporada alta en els horts: traurem males herbes, rasclarem les patates i al cap de poc les cavarem, acabarem de plantar els últims carbassons, cogombres, tomates, albergínies, etc…
Per sant Joan es recullen les herbes remeieres i per fer la ratafia i altres licors.
Podem anar a buscar: moixernons, xicoires i coscois.




Bestiar:

S’acaba d’esquilar les ultimes ovelles.
Es el mes de pujar el bestiar a les pastures de muntanya.
Abans caldrà microxipar el poltres. Arreglar esquelles i esquellots i comprovar que tots els animals estan en perfecta estat de salut.




La vida quotidiana:

Remenant per Internet e trobat aquest bonic article que em permeto copiar sobre la transhumància cap a roja.



Uff, mama. Que no arribarem mai a la vall de les pastures verdes? –diu el pollí a l’euga que, de tant en tant, l’empeny amorosament amb el musell perquè no s’aturi i segueixi muntanya amunt.





Pel nounat pollí tot és nou, és la primera vegada que el menen cap a la muntanya de Rojà. De fet, deu ser la primera caminada que fa el nostre jove protagonista. Ara, després d’aturar-se a veure l’aigua del torrent de la Font de Fra Joan, el camí s’enfila fort cap al coll de Pal. El pollí no es queixa, però està cansat. I es que puja de Molló!

És dissabte al matí i el ramader i la seva filla porten tres eugues i un parell de pollins cap a les pastures del Conflent que els foren reconegudes per les Actes del Tractat dels Pirineus. Aquell Tractat que, l’any 1659, cloïa la Guerra dels Segadors i deixava molts pobles i ciutats sota el governament del Regne de França, va mantenir les tradicionals pastures del municipi ripollès.

Arribem al coll de Pal, a les envistes de la Font del Tec i de les màgiques esquerdes de Rojà, i el ramader i la pubilla que menen els cavalls s’aturen a fer un mos.

- Ja n’és hora – pensa el pollí, tot ajaçant-se a l’herba d’aquest coll.

La gran transhumància del bestiar de Molló es va fer el dimarts, dos dies després de Sant Joan. Però el nostre protagonista encara era a la panxa de sa mare i van haver de retardar la sortida. Gràcies a aquesta feta, me’ls he trobat amldant per recuperar el ramat. El nostre protagonista, com a molt, té quatre dies! No és estrany, doncs, que, en aturar la marxa, s’ajagui a terra i amagui el cap en l’ombra d’una roca propera. La mare, l’euga, no es mou del seu costat, amb el cap alt, amatent a qualsevol senyal de perill.

De cop, baixen tres “corre-camins” per la banda del Roca Colom i van directe als cavalls. Dos d’ells ja se separen del grupet. El pollí ja s’aixeca. El pastor no renega, però pren el llaç i s’apropa als cavalls que s’allunyen i lliga al cap del grup. Un lligat, tots el segueixen.

Els “excursionistes” parlen amb el pastor i aquest, que demostra més senderi que els nouvinguts, els respon amablement a les seves preguntes. No paga la pena emprenyar-se, la molèstia ja és feta. Els “esportistes” ja enfilen el camí del Costabona. El perill s’alleuja.

Passat l’ensurt, el pollí té gana i mama de sa mare que l’acull dolçament. És hora de fer camí, rodejar la capçalera del Tec sense perdre alçada i prendre la porta de la muntanya de Rojà. Quina meravella!

- Mama, mama. Goita quants cavalls! – diu el pollí aixecant el cap per veure aquell bé de Déu de bestiar a la plana llunyana.

A la vall hi ha molts veïns de Molló. Se senten crits i xiulets i renills de cavalls a la carrera. Els esquellots dels èquids ressonen per tota la vall i jo, me’ls miro embadalit, assegut en una roca d’aquesta màgica carena.

Una nova vida, la primera visita a la muntanya de Rojà, als pasturatges que els ramaders de Molló serven des de temps immemorials.

A valgut la pena fer la caminada fins aquestes estribacions. De ben segur que, aquest estiu, tornaré a donar una volta per aquests verals i, des de la distància, intentaré escatir el nou amic que em va ensenyar camins de transhumància, que em va mostrar el sabor de la muntanya, que em va fer veure la veritable natura de les pastures i d’un Pirineu sense fronteres, un Pirineu de germans.
__________________________________________________________

dissabte, 1 de juny del 2013

jornada de formació de jutges de c.p.c.

      interessantíssima jornada, que a tingut lloc a Bolvir de Cerdanya, que ha organitzat la federació d’associacions de criadors de cavall pirinenc català, amb la col·laboració de l’ajuntament de Bolvir i l’associació de criadors de cavalls de la Cerdanya.  









      Un mati teòric i participatiu amb explicacions i debats molt animats sobre el prototip racial, las valoracions en concurs i propostes per intentar millorar.





      Un bon dinar a base de carn de poltre. I més tertúlies!





       A la tarda visita a diferents explotacions per posar en practica els coneixements abans apresos.













            No sempre es fàcil valorar els animals al prat!








      També tenim l’oportunitat de valorar cavalls d’altres rases de tir per veure diferencies, dos bretons i un Ardanes.










.                     Una foto de familia!!





       En definitiva un dia interessant i d’allò més profitós.
       Gracies a en Joan, la Marta en Pere en Xevi i a tota la gent que han fet possible aquesta jornada.