jornada tècnica sobre la tracció animal en una finca hortícola

Interessant jornada a la finca Les Casetes d'en Portacreu a Sant Pere de Ribes. Amb Ricard Huget, horticultor ecològic i en pau una parella molt compenetrada i que dona gust veure’ls trebellar.

Èxit de participació. Cada cop hi ha més persones interessades en la tracció animal sens dubte una bona noticia!
Properament més!

Esbrava Pollina.

Aquesta pollina de sis mesos a passat tota la seva vida a la muntanya veien molt poques persones. Poc a poc ens anem guanyant la seva confiança i intentem poder tocar-l’hi totes les parts del cos després vindrà acostumar-la a estar lligada que doni els peus i les mans que pugi sense problemes el remolc etc etc...

hippotese

Una altre pagina sobre tracció animal, com no odia ser d’una altre manera. Francesa! Especialment interessant el blog, que actualitzen més sovint.
hippotese.free.fr

Sant Antoni del porquet a molló.

Som poquets però el cavall pirinenc català esta present a la benedicció d’animals de molló.

Qualsevol excusa serveix perquè les joves pollines vegin gent nova, remenament, soroll i coses desconegudes. així al final s’acostumaran a tot!

No podia ser d’una altre manera tot acaba amb un bon dinar, escudella i carn d’olla boníssima!!!!

Gracies a en Robert per tirar endavant aquesta iniciativa, a en Josep hereu per les fotografies i sobre tot a tota la família de can bertran de Molló per tot i sobre tot per l’escudella bona, bona!

NEU!!!!

L’hivern no sembla hivern si no neva. I sembla que per aquest cap de setmana més!

Tot i donar-nos una miqueta més de feina amb els animals cal que nevi.

Sens dubte aquest no pateixen gens ans el contrari.

Això si, tot que aquest animals estan molt preparats per suportar  temperatures molt baixes cal fer molta atenció i cuidar molt l’alimentació.

Guia de pràctiques correctes d'higiene per al sector equí de carn

 Aquesta guia esdevé el document de referència per a tot el sector equí de carn de Catalunya, tant per a ramaders com per a qui ha de fer-ne el control oficial.

L’objectiu d’aquesta guia és disposar d’una eina útil per als ramaders, que els faciliti complir la normativa existent i alhora disposar d’unes pautes generals de maneig, benestar i producció per garantir la qualitat i homogeneïtat en els sistemes productius primaris i per assegurar el control essencial i la millora continuada de les explotacions ramaderes de bestiar equí d’aptitud càrnia.

Aquesta guia ha estat elaborada pels tècnics de la Federació i ha comptat amb la col·laboració de tots els sectors implicats; un grup de tècnics designats per la FECAPI ha fet una proposta de document, que s’ha enviat a totes les parts implicades que estaven interessades a participar-hi, i mitjançant reunions tècniques s’han discutit els diferents continguts fins a obtenir una GPCH per a les explotacions equines de carn de Catalunya real, pràctica i aplicable.  Posteriorment, aquesta proposta ha estat revisada per l’Administració fins que se n’ha aconseguit el reconeixement oficial.  

Més informació a ruralcat

Blog sobre els cavalls perxerons i la tracció animal.

Percheron International es un gran blog del fotògraf Jeanleo Dugast.

jornada tècnica sobre tracció animal

ADÉU

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila i fina
i som actors a voltes
espectadors a voltes
sezillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba
i potser en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués quedà's.

Així només, em deixo que tu em deixis
només així, et deixo que ara em deixis
jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...

Sovint és quan el sol declina que el mires
ell pesarós sap que si minva, l'estimes
arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que.

Només així, em deixo que tu em deixis
així només, et deixo que ara em deixis
jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.


Et trobarem a faltar Robert.

GENER:

GENER:

Dites populars:

Aigua de gener, omple bótes i graner.
Pel gener tanca la porta, encén el foc i jau al paller.
Si vols un bon aller la primera lluna vella de gener.
Sant Antoni del porquet a les velles fa carassa i a les joves fa l'ullet.[6]
Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Julià, cuida a matar.[
Pollastre de gener, cada ploma val un diner.
Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé.

Feines als camps i els horts:

Prepararem els horts, dons ja es poden plantar alls i cebes i prepararem el planter en interior, per més endavant trasplantar-les a l’hort.
Encara podem podar alguns arbres sobretot fruiters, i escamparem adobs ja siguin purins o un altre tipus de fertilitzants sempre tinguem molt en compte la quantitat i el tipus que cada terra necessita.
Podem sembrar flors que floriran a la primavera com begònies, violetes, malves o camamilla i rosses.
Podem tallar arbres per fer tanques o mànecs per eines com castanyers, avellaners i acàcies (amb lluna vella) o ginebres (en lluna nova)

Bestiar:

Desparenci-te’m els cavalls, cal fer-ho d’una manera regular però canvia’n el producte per que el cos no creï resistència al producte.
Repesarem tanques i filats.
Treballarem de valent amb els animals joves, ara es el moment més adequat per ensenyar-los a seguir la corda, donar els peus, a ser pacients i estar lligats una bona estona, etc...
Bon mes per fer la matança del porc i omplir el rebost.

La vida quotidiana:

La vida al camp
El mes de gener és el dormidor, la natura està com adormida, la terra és morta i no arrela res del que hom li planti ni creix cap vegetal. Tampoc no es fa cap mena de collita.
Per les terres llineres i canemeres, sobretot, hom feia una bona fangada i una bona remoguda de terra, precursores de la sembra de les plantes de fibres tèxtils. Hom orejava ben bé la terra i l’adobava amb fems de pèl, pell i potes de conill. A pagès, en matar un conill, encasten la pell a la paret de calent en calent, i allí resten enganxades totes fins que les fan servir per a adob o les venen, si no les necessiten. La gent vella de la gleva fangava al so de cançons.

Joan Amades al Costumari Català (1950)

“Vaig fer anar el carro cap el femer, sota l’emparrat. I tots dos, amb les forques, anàvem carregant fems.
Després vam anar al camp del Poset a escampar-los en un tros de rostoll que quedava.
L’avi tot sol feia caure els fems del carro amb els arpiots. Jo, amb la forca americana, l’anava escampant.
Ara aquí, ara allà. Continuàvem. L’avi també m’ajudava a escampar-los. Trepitjàvem palla i toves de vaca amb els esclops.
I amb les vaques al brabant llauràvem. Jo anava al davant guiant-les. Encara no sabia dur el brabant, ni girar-lo. A cada solc l’avi s’havia d’escarrassar. Tot el matí així. No pensava en res, jo…
«¡Boh! ¡Para! ¡Boh!» ”

Catoia l’enfarinat, Joan Bodon