GENER:

GENER:

Dites populars:

Aigua de gener, omple bótes i graner.
Pel gener tanca la porta, encén el foc i jau al paller.
Si vols un bon aller la primera lluna vella de gener.
Sant Antoni del porquet a les velles fa carassa i a les joves fa l'ullet.[6]
Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Julià, cuida a matar.[
Pollastre de gener, cada ploma val un diner.
Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé.

Feines als camps i els horts:

Prepararem els horts, dons ja es poden plantar alls i cebes i prepararem el planter en interior, per més endavant trasplantar-les a l’hort.
Encara podem podar alguns arbres sobretot fruiters, i escamparem adobs ja siguin purins o un altre tipus de fertilitzants sempre tinguem molt en compte la quantitat i el tipus que cada terra necessita.
Podem sembrar flors que floriran a la primavera com begònies, violetes, malves o camamilla i rosses.
Podem tallar arbres per fer tanques o mànecs per eines com castanyers, avellaners i acàcies (amb lluna vella) o ginebres (en lluna nova)

Bestiar:

Desparenci-te’m els cavalls, cal fer-ho d’una manera regular però canvia’n el producte per que el cos no creï resistència al producte.
Repesarem tanques i filats.
Treballarem de valent amb els animals joves, ara es el moment més adequat per ensenyar-los a seguir la corda, donar els peus, a ser pacients i estar lligats una bona estona, etc...
Bon mes per fer la matança del porc i omplir el rebost.

La vida quotidiana:

La vida al camp
El mes de gener és el dormidor, la natura està com adormida, la terra és morta i no arrela res del que hom li planti ni creix cap vegetal. Tampoc no es fa cap mena de collita.
Per les terres llineres i canemeres, sobretot, hom feia una bona fangada i una bona remoguda de terra, precursores de la sembra de les plantes de fibres tèxtils. Hom orejava ben bé la terra i l’adobava amb fems de pèl, pell i potes de conill. A pagès, en matar un conill, encasten la pell a la paret de calent en calent, i allí resten enganxades totes fins que les fan servir per a adob o les venen, si no les necessiten. La gent vella de la gleva fangava al so de cançons.

Joan Amades al Costumari Català (1950)

“Vaig fer anar el carro cap el femer, sota l’emparrat. I tots dos, amb les forques, anàvem carregant fems.
Després vam anar al camp del Poset a escampar-los en un tros de rostoll que quedava.
L’avi tot sol feia caure els fems del carro amb els arpiots. Jo, amb la forca americana, l’anava escampant.
Ara aquí, ara allà. Continuàvem. L’avi també m’ajudava a escampar-los. Trepitjàvem palla i toves de vaca amb els esclops.
I amb les vaques al brabant llauràvem. Jo anava al davant guiant-les. Encara no sabia dur el brabant, ni girar-lo. A cada solc l’avi s’havia d’escarrassar. Tot el matí així. No pensava en res, jo…
«¡Boh! ¡Para! ¡Boh!» ”

Catoia l’enfarinat, Joan Bodon