DESEMBRE:

Dites populars:

Pel desembre gelades i sopes escaldades.
En els advents, baixen els gels i pugen els vents.
Pel desembre es gelen les canyes i es couen les castanyes.
Boires per Nadal no fan ni be ni mal.
El sol d’hivern es lleva tard i s’acotxa aviat, per això diuen que és emmadrat.
Si plou per la concepció, plou per carnestoltes, per setmana santa i per resurrecció
Per santa Llúcia el dia avança d'un pas de puça, per Nadal d'un pas de pardal, pel reis es boig qui no hi coneix.
Fins a Nadal, capa no en cal; i de Nadal enllà, falta no en fa.
Vent de Ripollès, ni plou ni aclareix, però quan s'hi posa, s'hi coneix.
Qui en desembre ha de festejar, vora el foc s'ha de ficar.
Desembre nevat, bon any per al blat.
Any acabat, porc engreixat.
Per Nadal cada ovella (ripollesa) el seu corral.

Feines als camps i els horts:

Mes de repòs als camps i els horts, es temps de reparacions i manteniments de tanques camins marges, farem llenya i cremarem els marges bruts de males herbes, podem aprofitar per netejar i reparar possibles desperfectes en l’hivernacle i a prop d’aquest i plantarem els crisantems remei natural contra la mosca blanca.
Bon moment per fer podes. També es pot remenar la terra dons la neu i les gelades maten plagues i deixen la terra molt amorosa.

Bestiar:

Continuem treballant amb els animals joves es un bon moment per treure’ls als camps prop de la casa a pasturar i per la nit tornar-los a les quadres i així cada vegada estaran més acostumats a que els remenen,posem i traiem regnes etc.
Cal anar molt en compte i vigilar sovint l’aigua dons es fàcil que es congeli.

La vida quotidiana:

Pel desembre i pel gener, mataven el porc. N’hi havia dos o tres per casa. La pastera la passaven d’una casa a una altra. Al poble n’hi havia tres, de pasteres. Expliquen que les diades de la matança del porc era com una festa i trobada d’amics i parents. Al costat de feina hi havia bona teca i també jugaven al truc i el canari cap a les vuit del vespre. A mitja nit feien el vi calent: al vi negre, que s’escalfava, hi afegien prunes seques, que es coïen a l’avança amb aigua i sucre. El vi calent no es ben bé un remei, ans una beguda. Hi posaven prunes, pell de toronjo, clau i vi. En prenien quant mataven el porc (Els Angles).
Penjaven el pixolí (pixaner) de porc, feia un oli. Ciraven les sabates, endolcia la pell de les sabates. (La guingueta).
Quan mataven el porc menjaven naps de cerdanya amb costelló o esquena de porc. (Llar).
A la tardor compraven els porcs i es pagaven amb trumfes o blat (Odelló de querramat).
Feines als camps i els horts:Feines als camps i els horts:Feines als camps