El Cavall Pirinenc Català (CPC) prové del creuament continuat durant molts anys de l’euga del país, dedicada a les feines del camp, amb sementals d’origen francès, principalment de les races Bretó, Comptois, Ardenès o Percheró. Així, la població resultant d’aquests creuaments i que ha conformat els ramats que trobem per tot el Pirineu Català, s’ha conegut tradicionalment com a Hispà-Bretó, nom indicatiu de la seva procedència genètica tot i que Hispà no fa referència al cavall Espanyol sinó a les eugues del país.
Ara, alguns estudis genètics semblen indicar que la població del Pirineu Català difereix substancialment de les poblacions d’Hispà-Bretó de Castella-Lleó i Cantabria i que, per tant, es tracta d’una raça prou diferenciada com per a considerar-la autòctona de la zona.
Les associacions de criadors van acordar el 2007 anomenar-la Cavall Pirinenc Català.
Tot i que l’aptitud d’aquest bestiar és la producció càrnia, per a la qual gaudeix d’una excel•lent conformació i unes molt bones qualitats reproductives i de cria, no hi ha avui un mercat intern de carn de poltre que pugui donar sortida a la producció pirinenca, per això, de fa molts anys, s’han exportat poltres per al consum de carn a països com França i, sobretot, Itàlia. Així, si ho comparem amb la resta de carns que es produeixen a Catalunya, el consum intern de carn de poltre presenta un interès marginal i, per tant, l’activitat comercialitzadora és mínima.
No obstant, cal potenciar el consum intern de carn de poltre autòcton per tal de permetre el manteniment de les explotacions ja que el mercat internacional s’ha vist afectat per l’augment de preus per al transport d’animals vius destinats a sacrifici, fet que ha perjudicat, directament, el preu de mercat dels pollins.
A més, és molt important conservar aquest patrimoni genètic perquè es tracta d’una raça rústica perfectament adaptada a les dures condicions del medi i contribueix a mantenir el desenvolupament de les poblacions rurals del Pirineu Català, el sistema de cria dels animals consisteix en unes molt bones pràctiques ramaderes basades en les pastures de muntanya, la transhumància i un sistema de producció extensiva en què els animals només estan estabulats durant la última fase d’engreix. Per això, es tracta d’una producció natural i molt neta, amb baixa generació de residus i un òptim aprofitament dels recursos naturals.
Com es produeix:
La producció de poltre de muntanya al Ripollès, igual com a la resta del Pirineu Català, consisteix en la cria dels ramats aprofitant les pastures de muntanya. Així, durant els mesos d’ hivern les eugues es troben pasturant a les valls, prop de les cases per poder suportar les nevades i disposar d’ alimentació suplementària si és necessari, en aquesta època les eugues no crien cap poltre i estan prenyades a punt per parir a la primavera.
A finals d’ hivern i durant tota la primavera és l’ època de parts, coincidint amb l’ abundor d’ herba als prats per tal de poder disposar de suficient quantitat d’ aliment per alletar els pollins. A finals de primavera les eugues pugen a muntanya on s’ estaran tot l’ estiu aprofitant aquestes pastures alpines i sub-alpines que només són aprofitables en aquesta època de l’ any.
Finalment, a principis de tardor, les eugues baixen de muntanya i es deslleten els pollins que passen a la fase d’ engreix per ser comercialitzats, més endavant com a poltre.
En general, el sistema de producció dels poltres que es destinen a la comercialització de carn es basa en l’ obtenció de poltres d’ entre 6 i 12 mesos i és una producció marcadament estacional i de temporada. Així, els primers poltres que es comercialitzen són aquells més primerencs i que a finals d’ estiu, en baixar de la muntanya, ja han assolit un pes suficient per al consum. Durant els mesos de tardor, doncs, es comercialitzen poltres joves amb una fase d’acabat amb estabulació molt curta, i a partir de Nadal es comencen a comercialitzar els poltres que han entrat a l’ acabat amb poc pes i que necessiten una fase d’ engreix d’ entre 3 i 5 mesos.
Amb aquest sistema s’ obté carn de poltre molt tendra durant tota la temporada que va, aproximadament, d’ octubre fins al mes d’ agost, quan es comercialitzen els últims poltres de l’ any, que per haver nascut tard no han entrat a la fase d’ engreix fins a finals d’ hivern.
Cal entendre, doncs, que per tractar-se d’ un sistema de producció extensiva i natural, es dóna una gran estacionalitat de parts, concentrats sobretot als mesos de primavera, que fa que, si es vol comercialitzar un poltre tendre que no passi dels 12 o 13 mesos d’ edat,
no sigui possible obtenir carn de Poltre de Muntanya del Ripollès tot l’ any i es doni una aturada obligatòria a finals d’ estiu fins a principi de tardor.
Una carn molt saludable:
Pel què fa a les propietats de la carn, amb els poltres joves d’ entre 8 i 12 mesos s’ obté una carn molt tendra. La carn de poltre té les mateixes proteïnes que la vedella, però és menys grassa i conté, aproximadament, 9 vegades més d’ àcids grassos Omega 3, que són essencials per a l’ organisme humà. A més, la carn de poltre és especialment rica en vitamines hidrosolubles, concretament les del grup B ( tiamina, riboflavina,niacina, b6, àcid pantoteic, biotina, àcid fòlic i vitamina b12 ) i és molt rica en vitamines A i C.
Paral•lelament, presenta millors índexs d’ aterogeneïcitat y trombogeneïcitat fet pel qual es tracta d’ un tipus de carn molt saludable, ja que ambdós índexs indiquen l’ efecte de la composició del greix sobre la salut humana i les malalties cardiovasculars. L’ índex d’ aterogeneïcitat està relacionat amb l’ arteriosclerosis (el consum de greixos saturats i colesterol afavoreix l’ arteriosclerosis) i l’ índex de trombogeneïcitat s’ associa amb la trombosis arterial (el seu origen depèn de les plaquetes sanguínies, activitat regulada pels eicosanoides o prostaglandines).
A diferència sobre altres carns del nostre mercat, la carn de poltre és molt tendre i això la fa molt apropiada per a persones de qualsevol edat, nens , adults , esportistes, carències de vitamines, etc.. Es caracteritza pel seu color rosat , per la seva poca quantitat en greixos, el seu alt valor proteic i la seva coneguda gran riquesa 3 vegades superior en ferro 5mg/100gr es una carn de fàcil digestió , molt tendre i amb grans beneficis nutritius ,molt aconsellada a la nostre dieta diària per especialistes i professionals de la nostre salut
COMPARACIÒ DE LAS CARACTERÍSTIQUES DE LA CARN DE CAVALL AMB ALTRES CARNS DEL MERCAT
(Fracciò principal i continguts en 100g de una porciò comestible)
Calories (Kcal):
Cavall: 107-121
Vedella: 129-150
Porc: 151-175
Pollastre: 112-124
Xai: 121-216
Humitat (%):
Cavall: 73-75
Vedella: 53-74
Porc: 52-74
Pollastre: 75
Xai: 58-68
Proteïnes (g):
Cavall: 22-23
Vedella: 15-21
Porc: 14-20
Pollastre: 20-21
Xai: 15-20
Colesterol (mg):
Cavall: 20
Vedella: 65
Porc: 60
Pollastre: 78
Xai: 70
Greixos (g):
Cavall: 1-3
Vedella: 13-28
Porc: 23-32
Pollastre: 11
Xai: 16-26.
