Introducció del semental.

Introduïm d’una manera progressiva el semental amb les eugues, com que en tro es el primer any que estarà amb les nostres eugues, primer de tot el deixarem el camp del costat uns quants dies, més tard  l’ajuntarem, per tornar-lo a separar després. Fins que totes les eugues hagin parit, d’aquesta manera tots el pollins de l’any vinent vindran a la vegada i no massa d’hora.

En tro es un semental d’un alatzà preciós, gairebé roig. Tot i els seus deu anys es conserva la mar de bé.

Més sobre el consum de carn de cavall.

Dos enllaços on podreu escoltar un parell de debats sobre la carn de cavall. Cadascú que tregui les conclusions que li semblin mes correctes. De totes maneres es increïble com es poden dir segons quines bestieses i quedar-se tan amples com que la seguretat que tenen els pollins de carn és inferior a la dels animals d'oci perquè no se sap què ingereixen quan són al prat. Mare de DEU!!!!!

A deixeu-me felicitar el nostre president per tot el que fa per defensar els nostres poltres i les nostres eugues val la pena que tots els criadors ho tinguem en conte. Gracies  Joan!

http://www.catradio.cat/audio/707146/Debats-amb-plus-TOt-sobre-la-carn-de-cavall

http://www.catradio.cat/audio/706275/Lescandol-de-la-carn-de-cavall---La-segona-tertulia

carn de cavall

Que porta carn de cavall?

No pateixi, aquí no enredem a ningú! Hi és clar que en porta!

Deixeu-me escriure quatre ratlles sobre aquest tema:

Avui he tingut la oportunitat d’assistir a una jornada de presentació sobre la "Guia de Pràctiques Correctes d’Higiene per a les explotacions d’equí de Carn" a Ripoll. Em sembla del tot injust que un col·lectiu amb ganes de fer les coses ben fetes i en uns moments tant complicats, hagi que pagar les “malifetes” d’uns quants tramposos insensibles, per no utilitzar paraules més fortes, que d’altra banda, segur que serien més exactes.

Diuen que els anglesos no mengen carn de cavall. I què? També condueixen per l’esquerra. I jo no menjo carn de gos, de cangur o de cocodril! Que a més diuen que té gust de pollastre, que avui en dia és com dir que no té gust de res!

Segur que dins d’aquest mercat global i insostenible de l’alimentació en el que estem immersos podem trobar carn de cavall de qualitat més que dubtosa (com de vaca, porc, xai, etc.), però nosaltres tenim la sort de poder trobar carn de poltre molt saludable, d’una qualitat increïble, criada al costat de casa i amb totes les garanties de sanitat.

Ep! tenim la oportunitat de donar un cop de ma als nostres pagesos.

Mengem carn de poltre de muntanya! Boníssima!

Llaurant amb la cuca.

La predicció del temps diu que ve fred i neu i és un bon moment per llaura l’hort, ja ho diu el refrany una llaurada abans d’una nevada val més que una bona femada.

Llaura de bernat, giratòria o de Banyoles. Pel que sembla aquest tipus d’eina que em utilitzat te molts noms.

La llaura va enganxada a uns braços de fusta  amb una peça intermitja a traves de la qual la llaura queda fixada i per on es pot controlar la fondària. Aquest braços s’anomenen forcat tot i que per les terres de València el forcat son els dos braços més un punxo que serveix per obrir la terra.  

Collar, bastet, sofra, cabeçada i regnes serà tot el que necessitarem. Els dos últims mesos de gestació son evidents la panxa de la cuca la delata!

Segurament no era el millor camp per començar. Petit i em desnivell, però era el que teníem! I ens en em sortit prou bé.

Al final satisfets per la feina feta.

Escapada a l’Ariège francesa.

Un dia voltant per aquesta bonica terra del sud de França on es respira tradició  per els quatre cantons.

Cal travessar el coll de porte puymores, que degut a les ultimes nevades presentava un aspecte espectacular.

Ja em permetreu la llicencia de posar alguna foto artística.

Visita a un centra de millora de la raça de cavalls merens.

Aquest cavall  negre, lleuger i rústic s’adapta d’allò més bé en aquest terrenys.

La segona parada es a casa d’en Rafael Serrano. Aquest espanyol immigrat viu de la feina que fa a la seva terra i el bosc. feta majoritàriament amb els seus cavalls ardanesos.

Les seves gallines l’hi donen ous la seves baques cabres i xais la llet per fer els formatges i tot així de simple “o complicat”.

La casa d’en rafael es com un museu “un pel desordenat” per tot arreu hi ha collars, guarniments, eines. On mires hi ha alguna cosa que et voldries emportar a casa.

M’he presentat sense avisar i els he trobat mans a la feina. Treien fems amb el Mozart el seu semental ardannes.

Una jornada d’allò més profitosa, persones molt interessants, eines desconegudes uns paisatges increïbles i molts molts cavalls per tot arreu. A! potser ens farem amb alguna eina nova que properament us presentaré.

Viatge a la Cerdanya francesa.

Uns dies per Cerdanya francesa veien cavalls, cavalls i més cavalls!

La primera visita es chez Jean Pierre Arro a Osseja.

En jean pierre es criador reconegut per l’associació de criadors de cavalls comtois de França.

A chez Arro ja han nascut els primers pollins un mascle i una pollina d’allò més xafarders!

Em descobert que el cavall comtois te diferents capes apart de l’alatzà típic. El castany el peixart i d’altres no son els més comuns però n`hi ha.

De totes maneres el color típic del comtois es aquest.

La segona aturada es a casa de la família Jordana a Hameau de Rô a Saillagouse. La família Jordana crien cavalls bretons i perxerons que també utilitzen per fer unes mules i uns machus espectaculars.

Els dos sementals perxerons i el bretó de casa Jordana

De totes maneres l’especialitat de la casa es la millora de la raça vacuna Aubrac

Es espectacular veure aquest animals tant imponents i a l’hora tant tranquils amb el seu propietari.

De vaques no hi entenc gaire però els animals que els Jordana guarden i venen per recria son espectaculars!!!!!

Per aquesta terra es respira tradició per tot arreu! Però a mi em fa molt malt veure aquestes joies podrint-se a cada rotonda. Amb la feina que farien a casa!!!!!