dimecres, 3 d’abril de 2013

ABRIL:


Dites populars:

Primavera arribada, ovella esquilada.
Per Sant Jordi, garbes d'ordi
L'abril fa el pecat i el març és l'acusat.
Abril plujós i maig ventós fan l'any ric i profitós.
Per l'abril, arrenca un card i en naixeran mil.
Si per l'abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.
En abril cada gota val per mil. 
L'abril, rient, mata de fred a la gent. 
Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril.
Abril i senyors, tots traïdors.
Estem fotuts si les burres no fan rucs. 
Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat. 
Lluna d'abril tardana, pagès, no deixis la cabana. 


Feines als camps i els horts:

Sembra de blat de moro tant per gra com per ensitjar.
Ja podem sembrar gairebé de tot als horts. Aclarirem els planters ja nascuts.
Els carbassons i els cogombres per setmana santa sembrats.
Ja podem sembrar els camps per pastures.
Podem plantar algunes flors com: margarides, veròniques, jacints, dàlies, clavells de moro,gladiols.


Bestiar:

La primavera i el naixement de la vida van lligats un amb l’altre, neixen pollins, xais, vedells i polls per tot arreu!! Cal estar molt el cas amb les eugues que estant a punt de parir i buscar els camps amb les millors condicions per el part.
Bon més per el sanejament del bestiar.
D’esperecitar els animals coincidint amb el cambi d’alimentació. De sec a verd.
L’herba despunta i els cavall caminen molt per menjar poc, es un bon moment per donar un suplement vitamínic.



La vida quotidiana:

Sant Jordi

La festivitat de Sant Jordi, es celebra el 23 d'abril. Sembla ser que fou una persona real que s'envoltà d'un mite irreal nascut a partir de la veneració i la popularitat universal que en ell recaigué a l'edat Mitjana. La popularitat del sant va anar més enllà dels Països Catalans, transformant-se en el patró de llocs com Gènova, Anglaterra, entre d'altres.
Fou cavaller del rei Pere I, i sota el seu vassallatge va guanyar la batalla d'Alcoraç l'any 1094, on derrotà el poderós exèrcit del rei àrab Almoçaben de Saragossa, enviat a Osca per ajudar a les tropes del rei Abderraman. Per agrair-li, el rei el nomenà patró de la cavalleria i de la noblesa catalana.
A Barcelona, la noblesa celebrava aquesta festivitat en la zona del Born on hi celebraven justes, jocs d'armes, tornejos envoltats d'un to molt senyorívol i aristocràtic que l'anyullava del poble. A Valencia la festivitat ja es celebrava vora l'any 1343; a Mallorca varen començar al1407; en el Principat va generalitzar-se l'any 1427.
El naixement de la llegenda que l'envolta situa la gesta pels voltants de Montblanc, on un monstre d'alè tòxic i que fèia grans mortaldats entre els ramats i les persones. El poble decidí assajar un sistema per a saciar dosificadament la gola de la fera, exercint un sistema de sorteig dels sacrificis que semblava funcionar. Un dia la sort s'esdevingué que la víctima del sacrifici havia de ser la filla del rei. Alguna versió diu que fins i tot algun ciutadà s'oferí a substituir-la. Però la filla del rei acceptà la seva sort i s'encaminà a cercar la fera més enllà de les muralles de la ciutat. En haver fet uns metres més enllà de la muralla se li aparegué un cavaller d'armadura lluent. Tot i que la princesa el va intentar fer fora per a que no prengués mal, ell li respongué que era allà per salvar-la a ella i al seu poble. Quan la fera aparegué, d'una estocada el cavaller la matà. El rei va proposar-li al cavaller noces amb la princesa, que ell va rebutjar per que no se la mereixia i afegint que la seva missió havia estat divina. Aquesta gesta arriba a Roma, on l'emperador el feu cridar i en explicar-li la seva revelació per part d'un Déu cristià fou condemnat a mort. La llegenda situa al cavaller en la presa de molts pobles àrabs en les anomenades croades. Les batalles on se li atribueixen aparicions llegendàries, tals com volar amb el cavall per sobre de la muralla, es situen en llocs com Palma, Alcoi, o en la mateixa Palestina.
Les Corts Catalanes, l'any 1459, varen transformar el dia de Sant Jordi en dia no laborable, manant que aquell dia no es dediqués a cap feina servil ni bastarda. Des de molt abans la Generalitat celebrava una solemne funció a la capella del Palau a càrrec els frares dominics del convent de Santa Catarina, fins que forn excomunicats en 1447, i després un sacerdot. Allà s'hi repartien flors i llaminadures entre les dames que s'hi presentàven.
En la dissolució de la Generalitat, l'accés al Palau va perdre el seu caràcter senyorívol. També data d'aquella època la fira de Roses que fins llavors s'havia celebrat al Carrer del Bisbe, plaça Sant Jaume i al pati del Palau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada