dijous, 24 de gener de 2013

Esbrava Pollina.







Aquesta pollina de sis mesos a passat tota la seva vida a la muntanya veien molt poques persones. Poc a poc ens anem guanyant la seva confiança i intentem poder tocar-l’hi totes les parts del cos després vindrà acostumar-la a estar lligada que doni els peus i les mans que pugi sense problemes el remolc etc etc...




3 comentaris:

  1. Felicitats per la pollina, per l'edat que té es veu molt ben feta!
    Aviam si hem podries aclarir una mica això del esbravat, com ho fas? un cop les pots tocar bé de qualsevol lloc, el següent pas és que aprenguin ha estar lligats? com ho fas perque aprenguin a seguir del ramal?
    Bé aviam si me'n pots fer cinc cèntims d'aclariment ja que ara mateix tinc tres pollines i m'agradaria tenir-les ben ensenyades!

    Felicitats pel blog!

    ResponElimina
  2. Gràcies, però aquesta pollina no es meva la tenia a casa per “domar-la” ara ja esta amb el seu propietari.
    Depèn una mica de cada animal. Primer el tinc a casa en un tancat relativament petit i no l’emprenyo gaire, em dedico a donar-l’hi menjar i estar una estona prop seu. Com saps son xafarders de mena! I això va molt be.
    Em va molt be posar-l’hi una cabassada amb una corda d’un metre mes o meix i sempre tenint en compte que no es pugui enganxar en lloc. Això em va molt be a l’hora d’evitar estrebades més endavant.
    Primer i el més important guanyar-me la seva confiança! Per tant voler anar més rapit del compte sempre es contraproduent. Cal tenir això molt clar.
    A partir d’aquí ho vaig combinant, primer que es deixí tocar de per tot, amb uns animals es molt fàcil amb uns altres has de inventar algun artilugi per evitar riscos “ un tros de pal amb un gúa el final” la imaginació al poder.
    Un cop ja el puc tocar per tot arreu i a l’animal l’hi agrada i no tiba de la cabassada aprofito per lligar-la i raspallar-la, i així la deixo una estoneta lligada cada cop més gran però sempre vigilant!
    Passejades pel poble cada vegada amb més estímuls.
    Per que segueixi la cabassada com et dic cada animal es diferent n’hi ha que no costa gens d’altres es una “guerra” continua, a de saber anar endavant enrere girar sobre si mateix, es el moment d’ensenyar tot allò que creus que podràs necessitar més endavant.
    Per pujar el remolt tot igual n’hi ha que pujaran darrera teu d’altres hauràs de deixar el remolc cinc dies obert amb menjar dintre per que ell i pugi sol.
    No se noi cada animal es un mom i son moltes coses! Cada cavall que ve a casa m’obliga a pensar solucions noves!
    Jo potser ho resumiria amb: paciència, imaginació, sentit como i evitar de totes, totes els cops i les males experiències.
    No se si te ajudat gaire? Escriure tampoc es el meu fort. Si vols pujar per molló estaré encantat de parlar amb tu i ensenyar-te els meus animals.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies!

    Si que m'has aclarit algunes coses! Ja sé que aquestes coses són molt pràctiques i son dificils d'explicar, però ja és el que volia saber ja. D'altre banda, les esmorralles aquestes les hi devieu posar en una mànega, oi?

    Bé, Salut i força amb el blog!

    ResponElimina