Guia de pràctiques correctes d'higiene per al sector equí de carn

 Aquesta guia esdevé el document de referència per a tot el sector equí de carn de Catalunya, tant per a ramaders com per a qui ha de fer-ne el control oficial.

L’objectiu d’aquesta guia és disposar d’una eina útil per als ramaders, que els faciliti complir la normativa existent i alhora disposar d’unes pautes generals de maneig, benestar i producció per garantir la qualitat i homogeneïtat en els sistemes productius primaris i per assegurar el control essencial i la millora continuada de les explotacions ramaderes de bestiar equí d’aptitud càrnia.

Aquesta guia ha estat elaborada pels tècnics de la Federació i ha comptat amb la col·laboració de tots els sectors implicats; un grup de tècnics designats per la FECAPI ha fet una proposta de document, que s’ha enviat a totes les parts implicades que estaven interessades a participar-hi, i mitjançant reunions tècniques s’han discutit els diferents continguts fins a obtenir una GPCH per a les explotacions equines de carn de Catalunya real, pràctica i aplicable.  Posteriorment, aquesta proposta ha estat revisada per l’Administració fins que se n’ha aconseguit el reconeixement oficial.  

Més informació a ruralcat

Blog sobre els cavalls perxerons i la tracció animal.

Percheron International es un gran blog del fotògraf Jeanleo Dugast.

jornada tècnica sobre tracció animal

ADÉU

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila i fina
i som actors a voltes
espectadors a voltes
sezillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba
i potser en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués quedà's.

Així només, em deixo que tu em deixis
només així, et deixo que ara em deixis
jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...

Sovint és quan el sol declina que el mires
ell pesarós sap que si minva, l'estimes
arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que.

Només així, em deixo que tu em deixis
així només, et deixo que ara em deixis
jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.


Et trobarem a faltar Robert.

GENER:

GENER:

Dites populars:

Aigua de gener, omple bótes i graner.
Pel gener tanca la porta, encén el foc i jau al paller.
Si vols un bon aller la primera lluna vella de gener.
Sant Antoni del porquet a les velles fa carassa i a les joves fa l'ullet.[6]
Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Julià, cuida a matar.[
Pollastre de gener, cada ploma val un diner.
Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé.

Feines als camps i els horts:

Prepararem els horts, dons ja es poden plantar alls i cebes i prepararem el planter en interior, per més endavant trasplantar-les a l’hort.
Encara podem podar alguns arbres sobretot fruiters, i escamparem adobs ja siguin purins o un altre tipus de fertilitzants sempre tinguem molt en compte la quantitat i el tipus que cada terra necessita.
Podem sembrar flors que floriran a la primavera com begònies, violetes, malves o camamilla i rosses.
Podem tallar arbres per fer tanques o mànecs per eines com castanyers, avellaners i acàcies (amb lluna vella) o ginebres (en lluna nova)

Bestiar:

Desparenci-te’m els cavalls, cal fer-ho d’una manera regular però canvia’n el producte per que el cos no creï resistència al producte.
Repesarem tanques i filats.
Treballarem de valent amb els animals joves, ara es el moment més adequat per ensenyar-los a seguir la corda, donar els peus, a ser pacients i estar lligats una bona estona, etc...
Bon mes per fer la matança del porc i omplir el rebost.

La vida quotidiana:

La vida al camp
El mes de gener és el dormidor, la natura està com adormida, la terra és morta i no arrela res del que hom li planti ni creix cap vegetal. Tampoc no es fa cap mena de collita.
Per les terres llineres i canemeres, sobretot, hom feia una bona fangada i una bona remoguda de terra, precursores de la sembra de les plantes de fibres tèxtils. Hom orejava ben bé la terra i l’adobava amb fems de pèl, pell i potes de conill. A pagès, en matar un conill, encasten la pell a la paret de calent en calent, i allí resten enganxades totes fins que les fan servir per a adob o les venen, si no les necessiten. La gent vella de la gleva fangava al so de cançons.

Joan Amades al Costumari Català (1950)

“Vaig fer anar el carro cap el femer, sota l’emparrat. I tots dos, amb les forques, anàvem carregant fems.
Després vam anar al camp del Poset a escampar-los en un tros de rostoll que quedava.
L’avi tot sol feia caure els fems del carro amb els arpiots. Jo, amb la forca americana, l’anava escampant.
Ara aquí, ara allà. Continuàvem. L’avi també m’ajudava a escampar-los. Trepitjàvem palla i toves de vaca amb els esclops.
I amb les vaques al brabant llauràvem. Jo anava al davant guiant-les. Encara no sabia dur el brabant, ni girar-lo. A cada solc l’avi s’havia d’escarrassar. Tot el matí així. No pensava en res, jo…
«¡Boh! ¡Para! ¡Boh!» ”

Catoia l’enfarinat, Joan Bodon

Fins l’any vinent!!

Un final d’any molt atrafegat no m’ha permès d’actualitzar gaire el bloc. (Bona senyal per altre banda!)

DESEMBRE:

Dites populars:

Pel desembre gelades i sopes escaldades.
En els advents, baixen els gels i pugen els vents.
Pel desembre es gelen les canyes i es couen les castanyes.
Boires per Nadal no fan ni be ni mal.
El sol d’hivern es lleva tard i s’acotxa aviat, per això diuen que és emmadrat.
Si plou per la concepció, plou per carnestoltes, per setmana santa i per resurrecció
Per santa Llúcia el dia avança d'un pas de puça, per Nadal d'un pas de pardal, pel reis es boig qui no hi coneix.
Fins a Nadal, capa no en cal; i de Nadal enllà, falta no en fa.
Vent de Ripollès, ni plou ni aclareix, però quan s'hi posa, s'hi coneix.
Qui en desembre ha de festejar, vora el foc s'ha de ficar.
Desembre nevat, bon any per al blat.
Any acabat, porc engreixat.
Per Nadal cada ovella (ripollesa) el seu corral.

Feines als camps i els horts:

Mes de repòs als camps i els horts, es temps de reparacions i manteniments de tanques camins marges, farem llenya i cremarem els marges bruts de males herbes, podem aprofitar per netejar i reparar possibles desperfectes en l’hivernacle i a prop d’aquest i plantarem els crisantems remei natural contra la mosca blanca.
Bon moment per fer podes. També es pot remenar la terra dons la neu i les gelades maten plagues i deixen la terra molt amorosa.

Bestiar:

Continuem treballant amb els animals joves es un bon moment per treure’ls als camps prop de la casa a pasturar i per la nit tornar-los a les quadres i així cada vegada estaran més acostumats a que els remenen,posem i traiem regnes etc.
Cal anar molt en compte i vigilar sovint l’aigua dons es fàcil que es congeli.

La vida quotidiana:

Pel desembre i pel gener, mataven el porc. N’hi havia dos o tres per casa. La pastera la passaven d’una casa a una altra. Al poble n’hi havia tres, de pasteres. Expliquen que les diades de la matança del porc era com una festa i trobada d’amics i parents. Al costat de feina hi havia bona teca i també jugaven al truc i el canari cap a les vuit del vespre. A mitja nit feien el vi calent: al vi negre, que s’escalfava, hi afegien prunes seques, que es coïen a l’avança amb aigua i sucre. El vi calent no es ben bé un remei, ans una beguda. Hi posaven prunes, pell de toronjo, clau i vi. En prenien quant mataven el porc (Els Angles).
Penjaven el pixolí (pixaner) de porc, feia un oli. Ciraven les sabates, endolcia la pell de les sabates. (La guingueta).
Quan mataven el porc menjaven naps de cerdanya amb costelló o esquena de porc. (Llar).
A la tardor compraven els porcs i es pagaven amb trumfes o blat (Odelló de querramat).
Feines als camps i els horts:Feines als camps i els horts:Feines als camps